Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Index Phagnalon sordidum. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Index Phagnalon sordidum. Mostrar tots els missatges

dijous, 17 d’octubre del 2013

Phagnalon sordidum (L.) Reichenb.


NOMS: Conisa bruta. Herba morenera. Herba santa. Castellà : Coniza sórdida. Coronilla real. Romerillo. Italià: Scuderi tricefalo. Francès: Phagnalon repoussant. Anglès: Phagnalon. Alemany: Mehrköpige Steinimmortelle.  

Inflorescències en glomèruls de dos a sis capítols
SINÒNIMS: Phagnalon  linnaei Senn.;  Phagnalon tricephalum Cass. in F. Cuvier.; Gnaphalium sordidum L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Asplenietalia petrarchae. Fissures, escletxes de roques calcàries, en zones d’ombria. Fins els 800 metres d’altitud

Creix en escletxes de roques calcàries
FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mata llenyosa a la base, de fins 40 cm d’alçada, ramificada, amb tiges erectes cobertes de toment blanquinós.

Fulles molr estretes i tomentoses
Fulles estretament linears, amb el marge revolut i també tomentoses. Verd pàl·lid per l’anvers i albo-tomentoses pel revers

Flors grogues en capítols de bràctees ovades
Flors en petits capítols terminals, entre 6 i 9 mm, en glomèruls de dos a sis capítols. Bràctees involucrals ovades, amb el marge escariós i semblants entre elles. Flors grogues, filiformes. Floreix en maig i juny

Petit aqueni amb vil·là
Fruit en petit aqueni amb vil·là

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El vil·là no està composat per les cinc peces que corresponen a les flors pentàmeres, com són les compostes o asteràcies; normalment tenen moltes més peces en forma d’escates, membranes, cerres, pèls simples o plomosos, arestes, etc. La funció del vil·là és alleugerar el fruit perquè el vent dissemine les llavors amb facilitat. 

Flors tubiformes
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Phagnalon es deu a Gabriel de Cassini (1819) i és un anagrama de gnaphalon (o gnaphallon), un terme grec per definir la borra dels matalassos suaus i blanets, origen del gènere Gnaphalium. El nom ve per l’aspecte cotonós de les espècies.
 L’epítet específic sordidum del llatí “sordidus, -a, -um” que significa sòrdid, brut

Família Compositae (Asteraceae)


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...